 |
|
| N-AERUS 2008 Workshop, Edinburgh, 12th December 2008 | |
|
Tanmateix, tals iniciatives plantegen les qüestions següents: Com superen reeixidament aquests polítiques d’esforços els múltiples nivells d’estructures de governança existents des de l’escala completament global fins l’escala local? . Com d'eficaçment es tradueixen i es fan operatius per tal d’assegurar els objectius desitjats en el terreny? . Quin àmbit és l’adequat per a la replicabilitat en la construcció i la flexibilitat i quines son les condicions requerides per a que aquests processos aconsegueixin els resultats apuntats? El propòsit de la conferència es proporcionar una plataforma per a discutir sobre el nexe entre polítiques i pràctiques en el context actual de governança a diversos nivells i explorar la reflexió sobre el desenvolupament i la reducció de la pobresa a partir de pràctiques locals, per això l'èmfasi se centra en la seva operabilitat a nivell urbà. La pertinència d’aquestes qüestions queda remarcada per la celebració durant 2008 de l'Any Internacional de Sanejament, sent el sanejament urbà una de les qüestions a les que aquesta conferència es dirigirà, entre una gamma àmplia de temes connectats amb la reducció de la pobresa urbana de la què es plantejarà el debat. Estem interessats en l'anàlisi d'actors implicats en desenvolupament i projectes de reducció de pobresa urbana i les escales en les que treballen, les cultures diferents d'ajut, i les escales diferents d'intervenció, centrant-se en el rang entre el local i l'urbà. També estem interessats a analitzar els seus discursos tecnològics i capacitats i la seva adaptació a les realitats locals. Dins d'aquest marc, desitgem explorar el paper de les universitats i de la recerca treballant en la urbanització al Sud. La conferència valorarà aportacions enfocades en la reducció de la pobresa urbana des d’una perspectiva local incloent-hi experiències específiques des de programes i projectes i els seu vincle amb les respostes als objectius tals com els del ODM i altres iniciatives internacionals. Amb aquesta finalitat es proposen 4 subtemes: 1) Teoria i ideologia de la reducció de la pobresa dins d'un context de globalització. Com influeixen les ideologies i aproximacions polítiques i macroeconòmiques en la formulació i funcionament d’estratègies de reducció de la pobresa? Aquest subtema proposa una anàlisi crítica de si els governs segueixen i com, en els diversos nivells, un equilibri entre polítiques que responen a pressions des de la globalització (p. ex. privatització) i els que procuren protegir les condicions de vida urbana i l’equitat. Hi ha un punt de trobada que quadri i apliqui polítiques relacionades amb la pobresa mentre afavoreix polítiques associades a la globalització? Aquest subtema ofereix encarar qüestions com: ideologies macroeconòmiques i la seva interacció amb contexts nacional/local; aplicació de programes de reducció de la pobresa urbana dins del context de globalització i agendes econòmiques neoliberals; enfocaments alternatius de desenvolupament i de reducció de la pobresa urbana; i polítiques enfocades a les condicions de vida entre la pobresa urbana. 2) Articulació institucional de programes de reducció de pobresa urbana i projectes amb espais governamentals, espais populars i espais negociats. En quina mesura responen aquests programes i processos a les estructures institucionals (i.e. les estructures organitzatives i els models mentals que apuntalen i en resulten) que existeixen en el propi lloc o responen mes aviat a models importats? El subtema proposa una revisió crítica de l’adaptació al context dels processos organitzatius relacionats amb la consecució dels ODMs i altres iniciatives internacionals portades a terme, i de com s'adapten els processos promoguts internacionalment com la participació, la negociació, etc. a contexts específics en la preparació i aplicació de programes locals i projectes. Aquest subtema ofereix un marc per encarar qüestions com: influències culturals; marcs legals i reguladors; estructures i processos de planificació, aplicació i monitoratge de processos; el rol de les agències d'ajut, privada, pública, ONG i comunitat d’actors; desenvolupament d'organitzacions de la societat civil; capital social; i finances. 3) Respostes apropiades per a la reducció de la pobresa urbana: tecnologies i enfocaments organitzatius. Aquest subtema proposa una revisió de les tecnologies apropiades en el marc del discurs de la sostenibilitat i en el context de les noves tecnologies emergents que van més enllà de la necessitat de grans infraestructures fixes (microgeneració, fotovoltaiques, gestió descentralitzada de serveis, etc.). Proporciona l'oportunitat d'explorar el potencial i l’experiència d’utilitzar aquestes tecnologies per a reduir la pobresa urbana i donar suport a les condicions de vida urbana existents. També permet una anàlisi dels impactes ambientals d’aquestes tecnologies i les seves implicacions per a la sostenibilitat a llarg termini de la reducció de la pobresa urbana. Això s'hauria d’analitzar conjuntament amb les estructures organitzatives, els dos en termes d'adaptar-se i desenvolupar tecnologies que siguin apropiades per a les organitzacions existents i els models institucionals locals, i en termes de l'impacte de noves tecnologies en la reestructuració organitzativa. Aquest subtema ofereix l’oportunitat d’examinar temes com: avantatges i desavantatges de l'ús de tecnologies apropiades en la reducció de la pobresa urbana; experiències i lliçons en l'ús d’aquestes tecnologies per a contribuir en la reducció de la pobresa urbana; impactes socials, econòmics i ambientals de les tecnologies apropiades; ús del coneixement local en la identificació i desenvolupament de tecnologies apropiades; interaccions entre tecnologies i estructures socials i organitzatives en la reducció de la pobresa urbana; replicació de les apropiacions de les tecnologies a l’escala del tuguri, de la ciutat i de l’aglomeració. 4) Paper de la recerca en la reducció de la pobresa urbana. Dins d'aquest context, quin és i quin hauria de ser el paper de la recerca, especialment des de les universitats i centres de recerca, en la generació de discurs i en la proposició més que en la imposició de tecnologies i articulacions organitzatives? Quines formes de col•laboració es poden establir - i s’han establert - entre investigadors i centres de recerca al Nord i al Sud? En quina mesura la conceptualització 'Nord Sud' és encara vàlida quan es tracta d’investigar i establir col•laboracions de recerca possibles? Hi ha un àmbit dins d'aquest subtema per a discutir sobre assumptes com: implicacions a les infraestructures de recerca (fluxos de finançament, estructures organitzatives, capacitat, etc.) al Nord i al Sud, i potencial i experiències per a una cooperació més elevada; l'examen de tendències en tipus de recerca i capacitat en referència a la pobresa urbana; potencial i exemples d'impacte de la recerca sobre reducció de la pobresa urbana, de polítiques d'influència i tipus de lobby en el nivell d’implementació del projecte local; interaccions entre investigadors i la pobresa urbana. |
|
|
Network-Association |
|